Podria fer-vos un resum del llibre, però he trobat més interessant parlar sobre els pirates a la societat actual, a més que tots nosaltres ja sabem de que tracta el llibre perquè l'hem llegit, encantada rebré les vostres opinions.
Endinsant-me en el món d’en Jim i l’Illa del Tresor, he descobert que, avui dia, existeixen molts pirates i tots ens hem enfrontat a algun d’ells, i qui no ho ha fet és una persona amb sort, pirates que traeixen, que menteixen, que claven ganivetades per les espatlles, encara que no siguin físiques, pirates que es presenten amb bona cara, amb les més amables intencions i quan se t’han guanyat el cor, són capaces, amb la més freda despietat, de trair-te i, alguns, sense motius et fereixen, però he vist un canvi, els pirates de l’Illa del Tresor lluitaven, s’ajuntaven i traien junts, deixaven al descobert la seva màscara; jo els pirates que m’he trobat han sigut uns covards, ja que només es descobrien quan ja els havia tret la màscara i, fins i tot, m’he trobat amb alguns que encara havent-los tret la màscara amb continuat la seva farsa, amb la seva expressió més amable al rostre, però només cal exposar quatre arguments sòlids perquè s’indignin i marxin amb el cap ben alt. Però no ens enganyem, tots nosaltres som una mica pirates, tots nosaltres hem enganyat, hem
tergiversat la veritat per a modelar-la a les nostres necessitats, sortint victoriosos més d’un cop i donant gràcies per la situació incòmoda de la que ens hem lliurat, i és que no s’ha de negar, tots els sentiments i valors que tenen els pirates, també els tenim nosaltres, més o menys arrelats, però formen part de nosaltres i, per això, més d’un cop surt a la superfície aquell pirata que portem dins, exemple vist al llibre amb certes actituds de l’hisendat i el doctor, representats de la “bona moral”; però som nosaltres qui elegim, sé més pirates o no, encara que sigui un seudopirata, perquè com ja he dit els pirates d’avui dia són més covards i no tenen un codi d’honor tan clar com el podrien tenir els pirates de l’època, no es dignen ni a donar-te la taca negra, una advertència de la ganivetada que estan a punt de donar-te...però també estem en la societat dels bons costums, on aquella persona que creus que és estúpida no li pots dir amb claredat, perquè ara més que mai s’han de guardar les formes i posar-se la màscara de la hipocresia. Per això, els podem trobar en qualsevol lloc, al bar, entre els amics, a la universitat, els diversos comerços...etc. no cal que anem a un vaixell, i observar els diferents mariners per a trobar aquell que encaixi en la descripció de l’home amb tatuatges, mal parlat, brut, amb una pota de pal, una casaca blava, amb el lloro a un costat...perquè de pirates n’hi ha que vesteixen les marques més cares, que vesteixen de forma senzilla, fins i tot, sense estil; que utilitzen els millors perfums o que ni tan sols n’utilitzen; que et dediquen les paraules més encantadores o les més funestes, però que al cap i a la fi són capaços de clavar-te les pitjors de les ganivetades de la forma més cruel i, alhora, gaudir-ho de la forma més suculenta, tal com ho gaudien aquells pirates després de saber que el tresor estava, com aquell qui diu, a quatre passes, tan a prop de la victòria, de emportar-se allò que tant anhelen a qualsevol preu, incloent el de posar-se uns quants morts a les seves espatlles.
A continuació us poso una versió moderna de Yo ho A pirate's life for my interpretada pels Jonas Brothers.
