Mapa de El vent entre els salzes

Aquí us deixo el mapa de El vent entre els salzes.

Mapa d'Oz

Aquí us deixo el mapa d'Oz.

Mapa País de Mai Més

Aquí us deixo el mapa del País de Mai Més.

Mapa Illa del Tresor

Aquí us deixo el mapa de l'Illa del Tresor.

S’ha d’educar en les relacions i no sobre objectes aïllats.

El Màgic d’Oz és un conte que ens fa veure que necessitem als altres per a mostrar-nos a nosaltres mateixos les pròpies capacitats, aquelles que pensem que ens manquen, però que davant les dificultats floreixen per la necessitat de sortir endavant. El Màgic d’Oz tracta de mostrar-nos una realitat, tracta de dir-nos que a la vida ens trobarem amb obstacles que haurem de salvar i que pensarem en solucions, que intentarem fer el millor per a nosaltres mateixos i per als demés i que traurem forces d’on calgui per sortir d’aquella situació. Un exemple que veig clar és en educació, necessitem als altres per a créixer tots, ens enriquim mútuament, el mateix passa amb les relacions personals, no podríem créixer sense tenir ningú al costat, ja que necessitem el recolzament dels altres per a poder mostrar-nos el que tenim dins nostre i que moltes vegades ignorem.

El llibre

Dades del llibre:

Autor: Kenneth Grahame

Títol: El viento el los sauces

Traducció: Juan Antonio Santos

Il·lustracions: Ernest H. Shepard & Arthur Rackham

Edició: primera edició maig de 2008

Editorial: Valdemar

Idioma: Espanyol

Pàgines: 313

Sinopsis

Grahame ens conta, amb gràcia i gran lirisme, les anades i voltes de Talp, Rata i Teixó, les bogeries de Gripau i els avatars aventurers però quotidians que tots ells corren. Talp, cansat de la neteja de primavera, surt a passejar i coneix a una rata d'aigua. Els dos traven amistat i el Talp es queda a viure amb ell. Coneix al Gripau, el Teixó, la Llúdriga i s'embardissen junts en diverses aventures. Es pot veure en la novel·la una representació de les classes socials angleses, doncs el Gripau, un personatge crucial, sembla ser un membre de les classes més altes, la rata i el teixó representen les classes mitges, i el talp, a causa de la seva pròpia naturalesa, representa a les classes baixes.

Biografia de Kenneth Grahame

Kenneth Grahame (1859-1932), va néixer Edimburg (Escòcia), bressol de grans escriptors. El seu pare, advocat, pertanyia a una vella família escocesa. En els seus primers anys, va viure amb la seva família en les terres altes de l'Oest. Quan la seva mare va morir d'escarlatina en 1864, els quatre nens, van anar a viure amb la seva àvia materna en una gran casa de camp, “The Mount” en el poble de Cookham Dene, Berkshire, ja que el seu pare no es podia fer càrrec. El record de la gran mansió en la campinya pròxima al Tàmesi li acompanyarà sempre. Va voler entrar a Oxford, però la seva família va renunciar a finançar-li els estudis.

En 1879 va entrar a treballar en el Banc d'Anglaterra, del que va arribar a ser director en 1898. Mentre treballava en el banc va començar a escriure breus peces de ficció, com un passatemps. Va contribuir amb alguns articles en els diaris St. James Gazette, W.I. Henley's National Observer i The Yellow Book. Les històries de Grahame sobre un grup de nens orfes van ser publicades en Paguen Papers (1893).

En 1895 va aparèixer The Golden Age, una col·lecció d'esbossos dels seus treballs publicats. En 1898, que va incloure el seu conte més famós, “El drac mandrós” (The Reluctant Dragon). Va ser designat secretari en el Banc i en 1899 es va casar amb Elspeth Thomson.

Grahame va escriure parts de The wind in the willows (El vent en els salzes) al principi en forma de cartes al seu fill jove Alistair. El llibre va aparèixer en 1908. També va compilar The Cambridge Book of Poetry for Young People (1916).

Es va retirar del banc després de publicar la seva obra més important, El vent en els salzes, una fantasia de talps, rates i altres animals del camp anglès està basada en els contes que contava al seu fill perquè es dormís.

La seva visió realista de la infància va atreure tant als nens com als adults, i el llibre va tenir molt èxit. Rebuda al principi amb tebiesa, l'obra duia, quaranta anys després, més de cent edicions publicades: s'havia convertit en un clàssic popular. Després de la publicació del llibre, Grahame es va retirar del seu treball a causa de motius de salut o per la pressió dels seus empleats. Alistair es va suïcidar mentre era un estudiant universitari de Oxford. Grahame va deixar d'escriure després del vent en els salzes.

Va morir en Pangbourne, Berkshire, el 6 de juliol de 1932.

Les seves obres:

Pagan Papers (1893)

The Golden Age (1895)

Deam Days (1898)

The Reluctant Dragon (1898)

The Headswoman (1898)

The Wind in the Willows (1908)

El nostre propi camí de rajoles grogues: la vida

Intel·ligència, amor, coratge i el camí de tornada a casa. Això busquen els protagonistes del Màgoc d’Oz. Quantes vegades no ens hem sentit estúpids quan ens ha preguntat alguna cosa que no sabíem, quantes vegades hem patit pels nostres sentiments, quantes vegades hem sentit la por? Moltes. El Màgic d’Oz tracta les nostres pròpies pors, temors irracionals perquè tothom és intel·ligent i té grans idees que ajuden als altres com l’Espantaocells, tenim cor i patim davant de diverses situacions com el Llenyataire de llauna i té coratge i treu les forces d’on calgui per a tirar endavant com ho fa el Lleó.

El camí de rajoles grogues és la mateixa vida, amb moments on el camí és fàcil de fer i en altres que el camí és difícil i sembla que nos ens hem sortirem, però no és així, la vida dóna constants girs que ens sobten, que ens afronta a diverses situacions, no sempre fàcils, i això ens fa créixer; però moltes vegades per a adonar-nos d’això ens hem de trobar davant d’una situació difícil de la que hem de sortir.

M’ha agradat molt aquest llibre pel contingut didàctic, tots podem fer coses pels altres i per a nosaltres mateixos, podem pensar que no som intel·ligents, que som covards, que no estimem...però no és així, tots tenim alguna cosa que ens fa diferents podem ser més o menys llestos que els altres però ens hem d’acceptar com som. A més, crec que aquest llibre il·lustra molt bé el tema que per a treure el millor de nosaltres necessitem als altres, per això tots aconsegueixen el que volen, perquè tenen l’ajuda dels altres, i amb els altres cadascun d’ells treu el millor d’un mateix per a sortir victoriosos de totes les aventures del Màgic d’Oz.

També m’ha fet pensar sobre el fet que l’ésser humà vol quedar-se on està, per això Dorothy vol tornar a casa amb els seus tiets i, jo mateixa, estudio a Lleida però espero treballar a la meva ciutat, Tarragona per a estar amb la meva família i els meus amics, tot i que he conegut molt bona gent en aquesta altre ciutat.

Adjunto una cançó que m'agrada pel que fa al camí de la nostra vida: La vida de El Canto del Loco.

El llibre

Dades del llibre:

Autor: Lyam Frank Baum

Títol: El Mago de Oz

Traducció: J. Vaccarezza

Il·lustrador: Ernesto R. García

Edició: Segona edició juliol 1974

Editorial: Acme

Classificació: Infantil

Pàgines: 110

Idioma: Espanyol

Sinopsis

Dorothy viu amb els seus oncles en una granja de Kansas. Un dia un huracà arrenca la casa amb ella dintre i la duu a un país desconegut on la tracten amb respecte perquè la seva casa, al caure, ha matat a la Bruixa Dolenta. Però Dorothy vol tornar a la seva llar, i per això emprèn un viatge cap a la Ciutat Maragda, on resideix el Màgic d'Oz, l'única persona que pot ajudar-la a retornar. Pel camí es troba amb diversos personatges que la volen acompanyar: un Espantaocells que vol aconseguir un cervell per a poder pensar; el Llenyataire de llauna, un ésser metàl·lic que vol aconseguir un cor; i el Lleó Covard, el rei dels animals, que és tan covard que no mataria ni una mosca. Assoliran trobar al Màgic i aconseguir el que desitgen?

Biografia de Lyam Frank Baum

Va néixer en Chittenango, Nova York, va tenir el seu origen dintre d'una devota família Germana (per part de pare) i Escocesa-Irlandesa (Per part de mare) Sent el setè de nou fills, del matrimoni de Cynthia Stanton i Benjamin Ward Baum.

Frank va començar a escriure sent molt nen, potser a causa de la seva fascinació per la impremta. En aquesta mateixa època va començar la seva dedicació al teatre, una activitat que el fascinava i que en diverses ocasions ho va dur al fracàs i gairebé a la ruïna.

A l'edat de 20 anys, Baum va trobar una nova vocació: la criatura d'aus, que s'havia convertit en una bogeria nacional per aquell temps. Però Baum mai va romandre lluny dels escenaris. Va Continuar representant papers en comèdies, utilitzant els noms artístics de Louis F. Baum i George Brooks.

El 9 de novembre de 1882, es va casar amb Maud Gage, filla de Matilda Joslyn Gage, una famosa sufragista.

Al juliol de 1888, Baum i la seva esposa es trasladoron a Aberdeen, Dakota del Sud, on van obrir una botiga, Baum's Bazaar, que finalment va trencar, així que Baum va tornar a editar un periòdic local, The Aberdeen Saturday Pioneer, on escrivia una columna, "Our Landlady". La descripció que Baum fa de Kansas en el Meravellós Màgic d’Oz es basa en en el sec paisatge de Dakota del Sud. Durant una gran part d'aquest període, Matilda Joslyn Gage va viure en la casa dels Baum.

En 1897 va escriure i va publicar Mother Goose in Prose (Mare Ànec en prosa), una col·lecció de petits contes il·lustrats per Maxfield Parrish. Mother Goose li va proporcionar un moderat èxit, que li va permetre deixar el treball comercial.

En 1899 Baum es va associar amb l'il·lustrador W. W. Denslow, per a publicar Father Goose, His Book (Pare Ànec, el seu llibre), una col·lecció de poesia de l'absurd. El llibre va ser un èxit, convertint-se en el llibre per a nens més venut de l'any.

En 1900, Baum i Denslow (amb qui compartia els drets) van publicar El meravellós Màgic d’Oz que va ser un gran èxit de crítica i comercial. Va ser el llibre per a nens més venut durant els dos anys posteriors a la seva publicació. Baum va arribar a escriure tretze novel·les addicionals basades en els escenaris i personatges de la Terra d’Oz.

Dos anys després de la publicació del Meravellós Màgic d’Oz, Baum i Denslow es van associar amb el compositor Paul Tietjens i el director teatral Julian Mitchell para produir una versió teatral musical. Arran de l'èxit de la versió teatral, les versions posteriors de l'obra, incloent les noves edicions de la novel·la, han estat titulades El Màgic d’Oz, en lloc del títol complet original.

El seu últim llibre sobre Oz, Glinda d’Oz va ser publicat un any abans de la seva mort, però els llibres sobri Oz van continuar més enllà de la mort del seu creador per altres autors, entre els quals cal destacar a Ruth Plumly Thompson, que va escriure noranta llibres sobre Oz.

Baum va morir el 6 de maig de 1919, als 62 anys d'edat, i va ser enterrat en Glendale, Califòrnia.

Els altres llibres d'Oz:

1900 El meravellós Màgic d'Oz

1904 La meravellosa terra d'Oz

1907 Ozma d'Oz

1908 Dorothy i el Màgic d'Oz

1909 El camí a Oz

1919 La ciutat Maragda d'Oz

1913 La noia mosaic d'Oz

1914 Tik-Tok d'Oz

1915 L'Espantaocells d'Oz

1916 Rinkitink d'Oz

1917 La princesa perduda d'Oz

1918 El Llenyatàire de llauna d'Oz

1919 La màgia d'Oz

1920 Glinda d'Oz

Jo, a vegades, tampoc vull crèixer

Hi ha moments en la vida que les meves forces flaquegen, i sento que no puc més...són aquests moments que em fan pensar en la meva infància, en aquella etapa de la meva vida que era tan feliç sense cap responsabilitat, no m’havia de preocupar per res, només submergir-me al meu món de fantasia i jugar, viure milers d’aventures a les quatre parets de la meva habitació. Ara, ja tinc vint anys i la vida m’ha posat davant de moltes situacions difícils, sempre he mirat endavant, m’he plantat davant els problemes, m’empassa’t la por i he lluitat per a tirar endavant. Però ara decaic, les forces no són suficients per a continuar el camí i m’enfonso, però això és ara, sé que continuaré endavant, traient les forces d’on no ni ha; perquè al cap i a la fi, la vida és això, fer-se gran a base de superar obstacles, sempre, i això és el que ens fa sentir vius, és el que ens dóna vida. Quina vida tindríem si només fóssim un Peter Pan? Adults de cor egocèntric, innocents, cruels, despietats, sincers, mentiders perquè no ens reganyin quan féssim les coses malament. On són els sentiments? La capacitat d’estimar a l’altre? La capacitat d’assolir els propis actes amb les pròpies conseqüències? On queda el fer coses pels altres pel plaer de sentir-se bé amb un mateix sabent que al món no estem sols i necessitem d’aquesta companyia? Podem ser nens eternament? No. Podem ser adults que s’emocionin com nens, que tenen la mateixa il·lusió per les coses...si el món estigués habitat per Peters Pans, la humanitat seria cruel, ningú s’adonaria del què fan els altres per nosaltres, només parlaríem de les nostres proeses sense tenir en compte als demés.

Llavors penso en això i no, no vull ser un Peter Pan, vull créixer, fer-me gran a base de cops, vull caure i tornar a aixecar-me. Una reflexió que em va agradar a classe va ser el fet que Peter Pan és l’etern nen, sense passat ni futur, només amb present. Està mort, no té res més que l’efímer moment, no té records, no té res pel que sàpiga ser com és, no té vida passada i tampoc vida futura perquè no vol créixer, no vol responsabilitats. Penso en la nostra pròpia societat, en els moments que jo també vull ser una nena i miro al meu voltant. Sé que em rodeja molta gent que és com un Peter Pan encara que sigui inconscientment, fan les coses malament i , en comptes d’adonar-se d’això, utilitzen tots els seus mecanismes de defensa per a modificar el seu món per a quedar-se amb la consciència tranquil·la, perquè no fan res malament, són els altres els que estan en contra seva.

Sé que si les persones continuen sent així es queden soles, aquest és el futur que té en Peter, tots els Nens Perduts van a viure amb els Darling, mentre que ell marxa sol cap a l’Illa del Mai Més a viure les seves eternes aventures en companyia de les fades, incapaç de demostrar gratitud i l’amor que sent pels altres pel seu propi egoisme. No valora el que perd i ni tan sols s’adona d’això perquè seguirà pensant que el seu món de fantasia és molt millor que el fet d’afrontar la responsabilitat que un amb el pas del temps adquireix.

Adjunto el videoclip de la cançó de El Canto del Loco, Peter Pan, i una altre cançó que m'agrada pel fet de crèixer de Pignoise, Carlitos.

El llibre

Dades del llibre:

Autor: J.M. Barrie

Títol: Peter Pan

Traducció: Gabriela Bustelo

Il·lustrador: Fernando Vicente

Edició: Quarta edició desembre 2006

ISBN: 987-04-0532-0

Editorial: Alfaguara

Classificació: Infantil i juvenil

Pàgines: 240

Publicació: Juliol 2006

Idioma: Espanyol

Sinopsis

"Tots els nens creixen, menys un..." Així comença l'aventura més meravellosa que Wendy, John i Michael poguessin haver somiat mai. Juntament amb Peter Pan i Campaneta volen al País de Mai més, on coneixen als nens perduts, a les belles sirenes de la llacuna, als pells vermelles i la seva princesa Tigridia, i als terribles pirates, capitanejats pel malvat Ganxut... Una novel·la immortal que farà que la màgia, la fantasia, la llibertat i la diversió entrin en la vida dels lectors per a sempre. Per als nens, llegir aquesta novel·la és endinsar-se en un món màgic ple d'aventures; per als majors és reviure aquells dies que crèiem en les fades i volàvem cada dia a la nostra pròpia Illa de Mai més.

Biografia de James Matthew Barrie

James Matthew Barrie va néixer el 9 de maig de 1860 en la localitat escocesa de Kirriemuir. Era el novè fill dels deu que va tenir el matrimoni compost pel teixidor David Barrie i Margaret Ogilvy.

Ja en la seva etapa escolar James Mathew Barrie va començar a sentir-se atret per l'escriptura i pel teatre. En 1877 va escriure de forma amateur la seva primera obra teatral, "Bandoler El Bandit", que va ser representada en el centre al que acudia, la Dumfries Academy. En 1878 Barrie, va ingressar en la Universitat d'Edimburg, estudiant allí fins a 1882. Un any després va començar a col·laborar amb la publicació "Notthingham Journal" i dos anys més tard es va traslladar a Londres, ciutat en la qual va exercir de periodista freelance escrivint en publicacions menjo "St. James's Gazette" o "The Pall Mall Gazette".

La seva faceta com escriptor escènic, a la qual va consagrar la majoria del seu temps literari, les obres de teatre "Richard Savage" (1891), co-escrita al costat d'H. B. Marriott Watson, "Ibsen's Ghost" (1892) i "La història d'amor del professor" (1892), van anar el preludi de la reeixida "Walker London" (1893). Un any després es va casar amb l'actriu Mary Ansell , protagonista de la seva obra, i escriuria "Jane Annie" (1894), obra que Barrie va escriure al costat de la seva bon amic Arthur Conan Doyle. Més tard va estrenar una versió teatral de "El meu petit ministre" (1897) "Calli Quality" (1901), la satírica "L'admirable Crichton" (1902), "Mary" (1903), "Alice sit by the fire" (1905) i el seu treball més conegut, "Peter Pa" (1905), la història fantàstica d'un nen que no volia créixer i vivia en el món de Mai més.

El nom de Peter va ser prestat del nen Peter Llewellyn Davies, un dels germans de la família Llewellyn Davies , amb qui Barrie, acomplexat per la seva baixa alçària, va entaular una estreta amistat després de conèixer-se en 1898 en els jardins de Kensington. Sylvia, la mare dels nens als quals Barrie visitava per a contar-li històries, era filla del novel·lista George Du Maurier. Sylvia i els germans Llewellyn Davies, qui van perdre al seu pare Arthur en 1907, també li van inspirar la novel·la "El petit ocell blanc" (1902). "Peter Pa" coneixeria diverses seqüeles, menjo "Peter Pa en els jardins de Kensington" (1906), que incloïa capítols de "El petit ocell blanc", i "Peter Pa i Wendy" (1911), versió novel·lada de l'obra teatral.

J. M. Barrie va morir a Londres a causa d'una pneumònia el 19 de juny de 1937. Tenia 77 anys.