El nostre propi camí de rajoles grogues: la vida

Intel·ligència, amor, coratge i el camí de tornada a casa. Això busquen els protagonistes del Màgoc d’Oz. Quantes vegades no ens hem sentit estúpids quan ens ha preguntat alguna cosa que no sabíem, quantes vegades hem patit pels nostres sentiments, quantes vegades hem sentit la por? Moltes. El Màgic d’Oz tracta les nostres pròpies pors, temors irracionals perquè tothom és intel·ligent i té grans idees que ajuden als altres com l’Espantaocells, tenim cor i patim davant de diverses situacions com el Llenyataire de llauna i té coratge i treu les forces d’on calgui per a tirar endavant com ho fa el Lleó.

El camí de rajoles grogues és la mateixa vida, amb moments on el camí és fàcil de fer i en altres que el camí és difícil i sembla que nos ens hem sortirem, però no és així, la vida dóna constants girs que ens sobten, que ens afronta a diverses situacions, no sempre fàcils, i això ens fa créixer; però moltes vegades per a adonar-nos d’això ens hem de trobar davant d’una situació difícil de la que hem de sortir.

M’ha agradat molt aquest llibre pel contingut didàctic, tots podem fer coses pels altres i per a nosaltres mateixos, podem pensar que no som intel·ligents, que som covards, que no estimem...però no és així, tots tenim alguna cosa que ens fa diferents podem ser més o menys llestos que els altres però ens hem d’acceptar com som. A més, crec que aquest llibre il·lustra molt bé el tema que per a treure el millor de nosaltres necessitem als altres, per això tots aconsegueixen el que volen, perquè tenen l’ajuda dels altres, i amb els altres cadascun d’ells treu el millor d’un mateix per a sortir victoriosos de totes les aventures del Màgic d’Oz.

També m’ha fet pensar sobre el fet que l’ésser humà vol quedar-se on està, per això Dorothy vol tornar a casa amb els seus tiets i, jo mateixa, estudio a Lleida però espero treballar a la meva ciutat, Tarragona per a estar amb la meva família i els meus amics, tot i que he conegut molt bona gent en aquesta altre ciutat.

Adjunto una cançó que m'agrada pel que fa al camí de la nostra vida: La vida de El Canto del Loco.