Procés de socialització

Consultant els meus apunts de sociologia he recordat que l’individu està format per una base biològica més la socialització. El context és on es donen els aprenentatges socials i determina com som..

La socialització és el procés d’aprenentatge de conductes per a pertànyer a un grup, al que volem pertànyer, per això modifiquem la nostra conducta per adaptar-nos a la realitat que ens envolta.

Nosaltres tenim uns referents culturals i som absorbits per aquesta perquè la incorporem i la fem nostra. Aquest procés de socialització dura tota la vida i és més intens als primers anys de vida.

Ens adaptem a les circumstàncies perquè el context canvia i evoluciona molt de pressa, i ens adaptem a aquest. Al llarg d’aquest procés de socialització aprenem a adaptar-nos i ser absorbits culturalment, i suposa la capacitat per a relacionar-se i conviure amb els demés, l’adaptació a les institucions, ens ajuda en el nostre procés de personalització ja que formant part d’un grup ens inserim en un determinat context i, tot i que formen part d’un mateix grup (cultura) tenim elements comuns i, a la vegada, internament som diferents, també suposa aprenentatge i internalització de normes, costums, valors...La funció de la socialització és la d’efectuar un control social, homogeneïtzar el nostre comportament, seleccionar, ja que com som diferents, la societat ens va seleccionant, també actualitza la dimensió social, prepara professionalment i ens diferència per gènere.

Les persones passem per dos tipus de socialització:

La socialització primària, moment de la vida que rebem una sèrie d’estímuls. Qui en forma part són els pares, els tiets, avis...etc. són relacions fortes, intenses. S’assimila la cultura bàsica del context immediat, la persona s’identifica i imita la cultura dels adults i interioritza un codi moral.

En el moment que entrem en l’escola es dóna la socialització secundària, està centrada en la institució educativa, complementa i modifica l’anterior i intervenen altres agents de socialització.

Un nen de la selva com en Mowgli, tot i no passar per aquest procés concret de socialització, també en passa per un; ell s’adapta a la Llei de la Selva, agafa els costums dels llops, perquè és el grup que l’acull i quan comença a anar amb Baloo passa pel segon procés de socialització. Amb això vull dir que encara que Mowgli no passi pel mateix procés de socialització que nosaltres, també en passa per un. I encara que després vagi amb els humans i modifiqui els seus costums per a adaptar-se a la nova realitat hi ha coses que no canvien com el que no dormi en un espai tancat, com era l’habitació, el seu caminar...perquè la “cultura” que té interioritzada és la de la selva. Així, tot i que s'esforçi per adaptar-se a interioritzar tots aquests costums nous, no pot evitar els seus instints salvatges contraris al nou context. Però finalment torna a la selva, lloc on pertany des de petit i es sent a gust.