Realitat o fantasia?

Al llegir Alícia al país de les meravelles, penso en aquelles persones que s’esvaeixen de la realitat, que viuen en un món a part que han creat elles mateixeos. Això no és bo, ans al contrari, penso que és molt perillós a l’hora d’afrontar els diversos problemes perquè aquestes persones fugen d’aquests i s’endinsen en aquest món. La seva percepció pot ser molt distorsionada, tot i que els ajudi a evadir una realitat dura o que no volen afrontar.

Coneixo princeses de conte que esperen el seu príncep blau, que creuen viure en un castell un turment perquè no arriba i els hi solucionarà la vida i deixaran de sentir-se persones solitàries que ningú, excepte el seu príncep, pot entendre la seva manera de viure.

També en coneixo que es creen un món on tot està en contra seva i mai ningú les entén.

També n’hi ha que es creen un món de falsa felicitat on mai hi ha problemes i mai en són els causants de la seva infelicitat, tot és culpa de factors externs.

Però aquestes persones realment no saben enfrontar-se a la vida, tenen por y per això defugen els problemes i decideixen tancar-se en una bombolla, però el perill de viure en una bombolla és que pot explotar en qualsevol moment i cada cop que puja més la bombolla quan exploti, més dura serà la caiguda.

Per això, veig necessari educar en ser conseqüents amb els efectes dels actes de cadascú, en no tenir por a equivocar-se i a afrontar les diverses situacions que ens depara la vida.