dimecres, 1 d’abril del 2009

Amb una sola mà

Moralitat, valors, lleialtat, classes socials en l’amistat. Això és el que treballa Kenneth Grahame amb el vent en els salzes.

Tot i ser un llibre que no m’ha agradat perquè se m’ha fet molt pesat, crec que intenta transmetre un missatge important, el valor de l’amistat i la importància de ser una persona com cal.

És igual els diners dels que disposis, al cap i a la fi són els nostres fets els que ens defineixen. El gripau somiador, que només pensa en ell i les seves aventures, que no té en compte tot allò que fan els seus amics per ell fins que l’empresonen i veu tots els errors que ha comés. I tot i així, vol fer el banquet explicant les seves aventures i proeses com si fos un heroi i no com algú que ha actuat malament i s’avergonyia dels seus fets, a més de reincidir en fer allò pel que l’han empresonat. En canvi, la Rata, el Talp, el Teixó i la Llúdriga l’ajuden, intenten que no faci més bajanades amb el cotxe, i ell no se’ls escolta. Només els escoltarà quan l’ajudin a recuperar la casa i s’adoni que no el deixaran tornar a fer de les seves perquè estan obstinats en fer-lo entrar en raó i convertir-lo en un animal amb seny. En aquest llibre es pot veure el valor de l’amistat, com la Rata, el Talp i el Teixó fan pràcticament tot el que poden i més pel Gripau, tot i que al final aconsegueixen el seu objectiu.

Avui dia la paraula amistat ha caigut estrepitosament, coneixes una persona i ja dius que és la teva amiga, però realment només és un conegut. La verdadera amistat rau en actes com els que fan els animals del vent en el salzes pel Gripau, si veuen que t’equivoques intenten fer-t’ho veure, però no arriben als extrems de la imposició, clar que es tracta d’un conte on els amics fan el que calgui. Jo veig que aquelles persones a qui dius amics realment només són gent amb la que surts de festa, amb la que passes bones estones, però quan arriba els mals rotllos o tens algun problema, no hi són, perquè només estan allà per anar-se’n amb tu de festa. Per sort, no tothom és així, pots trobar molt bona gent, que t’ajuda, que et coneix i està amb tu quan més ho necessites, però els pots comptar amb els dits d’una mà.

A continuació us deixo dues cançons, una que ja coneixia i, una altre, recomanada per una amiga.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada