El camí de les rajoles grogues

La Ciutat d’Oz està envoltada per un gran desert. Dorothy comença el seu viatge a Occident, a mesura que va marxant cap al centre, que és on està la Ciutat Maragda, els agradables paisatges amb boniques cerques blaves, les cases i els camps amb abundants cereals i verdures; va canviant, el camí passa a estar en mal estat i resulta caminar ja que les rajoles eren desiguals i estaven una mica fluixes. En alguns sectors estaven trencades i en altres faltaven completament. Les granges no estaven tan ben cuidades com les del lloc que havien partit. Havia menys cases i menys arbres fruitals i quan més avançaven, més lúgubre i solitari es tornava la regió. Arriben a un dens bosc, encara que el camí estigués pavimentat per les rajoles grogues, aquest lloc estava gairebé del tot cobert per branques seques i fulles mortes caigudes dels arbres, de manera que resulta difícil caminar. Arriben a una gran barranc que creuava el camí i semblava dividir el bosc en dos parts iguals fins a on arribava la vista.

A l’altre costat, el bosc es presentava molt dens, fosc i bastant lúgubre. En aquesta regió viuen els Kalidahs, que eren unes feres monstruoses amb cos d’ós i cap de tigre. Després hi ha un altre barranc, molt més ample que l’altre. Un cop que el salven, caminen pel bosc i finalment aquest s’acaba i hi ha un ample riu de corrent ràpid. A l’altre costat del riu es veu de nou el camí de les rajoles grogues que s’expandeix per una bonica regió de verdes praderes salpicades de flors i plenes d’arbres amb fruits deliciosos. En aquest costat hi ha camps amb flors, i a mesura que van avançant, cada vegada són més abundants les roselles fins que només hi ha aquestes flors, de manera que el seu aroma és tan fort que qualsevol que l’aspiri es queda adormit i si no és traslladat immediatament lluny del perfum es pot quedar per sempre dormit. Després del camp de roselles hi ha una regió de verdoses praderes recobertes d’herba. El camí de les rajoles grogues torna a estar llis i ben pavimentat, i la regió que l’envoltava era molt maca. Comencen a haver-hi cerques de color verd així com eren les cases que comencen a aparèixer al llarg del camí. A mesura que s’avança en el camí, el cel agafa un color verdós, fins que s’arriba a una gran muralla que rodeja la Ciutat Maragda és alta i molt gruixuda i d’un brillant color verd. On acaba el camí groc, hi ha una gran porta doble tatxonada de maragdes que llueixen molt a la llum del sol.

Després marxen cap a l’oest a matar a la Bruixa de l’Oest, quan ho aconsegueixen tornen a Oz perquè el Màgic els hi concedeixi el que li han demanat, el Màgic només “concedeix” el cor, el cervell i la valentia perquè és un simple home i el que realment fa es posar un cor de mentida al Llenyataire de llauna, posar agulles al cap de l’Espantaocells i fer-li beure una cosa al Lleó, i ells ho creuen perquè ho necessiten fer, no perquè realment ell els hi doni. Com que no pot tornar a Dorothy a casa seva i el seu intent de marxar junts amb globus fracassa perquè Toto s’escapa i no arriba a temps a marxar amb el Màgic, es desplacen cap al sud, a buscar la Bruixa Bona del Sud, que li diu a Dorothy com a de tornar a casa descobrint-li el poder de les sabates que porta.