Déu Pan

Pan en la mitologia grega era el déu dels pastors i dels ramats, era especialment venerat en Arcadia, a pesar de no tenir allí grans santuaris.

Pan és el déu de la fertilitat i de la sexualitat masculina desenfrenada, es diu d'ell que perseguia a les nimfes pels boscos. Els habitants de Arcadia tenien una creença segons la qual, quan una persona feia la migdiada no se la podia despertar perquè d'aquesta manera s'interrompia el somni al déu Pan.

Pan era el déu de la brises de l'alba i del capvespre, vivia en companyia de les nimfes en una gruta del Pàrnaso cridada Coriciana, se li atribuïen dons profètics i formava part del seguici de Dionís, ja que es suposava que seguia a aquest en els seus costums.

Era caçador, remeier i músic. Dotat d'una gran potència sexual, aguaitava contínuament a les Nimfes. Pan vivia en els boscos i en les selves, corretnt darrere les ovelles i espantant als home que penetraven en el bosc, duia a la mà el bastó de pastor i tocava la siringa, que també s'anomenava Flauta de Pan.

Li agradaven les fonts i l'ombra dels bosc, entre la mala herba solia amagar-se per a espiar a les nimfes. Pa nés especialment irascible si se li molesta durant les seves migdiades.

Els ritus de fertilitat originals van ser assumits a partir del segle V per les Bacantes, ritus pagans que van durar bé entrada l'edat mitja. A partir de l'Edat Mitjana i fins als nostres dies, la imatge tradicional de Pa ns'associa amb la imatge del diable en forma de mascle cabrío i els aquelarres.